Platja d’Aro va viure durant la segona meitat del segle XX una transformació socioeconòmica que la va convertir en un dels principals pols d’atracció turístic de la Costa Brava. L’arribada del turisme als anys 50 i 60 va provocar que els pagesos de la zona convertissin les seves terres menys productives -les més properes al mar- en petits establiments per acollir la creixent demanda dels turistes.
D’entre aquells primers emprenedors trobem en Martí Balmaña, qui als anys 50 va decidir obrir un petit hostal, l’Hostal La Marina, en uns terrenys poc rendibles. “Els podria vendre a pesseta el pam” deia ell, segons recorda la seva neta, Montse Balmaña. La ubicació dels terrenys era -degut a la salinitat de la terra- poc útil per a l’agricultura. Però, propers a la platja gran i a prop del que després seria la Plaça Major de Platja d’Aro, van resultar ser ideals per ubicar un hostal.
La Montse Balmaña explica que un dels seus primers records de la zona era anar a buscar bolets amb la seva àvia Remei pels pinars de la costa. Era l’època en què a Platja d’Aro noms com l’Hotel Miramar, l’Hotel Can Japet, el Bar Típico El Quijote o l’Hotel Cliper començaven a ser rellevants. A aquests establiments pioners els van acompanyar, a poc a poc, més hotels, restaurants, apartaments i, més tard, discoteques i locals d’oci nocturn que van configurar el Platja d’Aro de finals del segle XX.
En els seus inicis l’Hostal La Marina va començar oferint menjars i unes poques habitacions per donar servei al creixent turisme estranger. A principi dels anys 60, Antoni Balmaña, fill del fundador, va prendre el relleu del negoci després d’un parèntesi en què l’Hostal va ser gestionat, en règim de lloguer, de forma externa a la família Balmaña. El 1961 Antoni Balmaña va començar a ampliar el negoci al ritme que el turisme creixia exponencialment a la zona. Va ser llavors quan l’Hostal La Marina va començar a prendre la seva forma definitiva.
Als anys setanta, l’etapa d’expansió del negoci, l’hostal obria tot l’any, fos per al turisme local o estranger, o per acollir els treballadors que venien de la resta de l’Estat a fer temporades a la Costa Brava. Va ser en aquella època que la Montse Balmaña, la tercera generació en gestionar La Marina, es va incorporar al negoci. Primer, compaginant els estudis amb la recepció i després ocupant tots els llocs que podia, per fer possible que l’hostal fos una segona llar al costat de la platja per a tots els seus visitants.
Des del primer moment, la família Balmaña va tractar els clients com si fossin amics de sempre. Això va provocar que, al llarg dels anys, els clients es convertissin en habituals. Any rere any, els mateixos clients coincidien a l’Hostal durant la mateixa època i es va generar una comunitat d’habituals. “Els francesos i els belgues, que passaven les vacances a l’hostal, s’esperaven els uns als altres d’estiu a estiu”, recorda Montse Balmaña.
Gràcies a aquests fidels, i al creixement imparable de l’atractiu turístic de la Costa Brava, l’hostal va viure els seus anys daurats durant els anys vuitanta del segle passat. En aquella època es va viure la màxima expansió del negoci de l’hostal. Uns anys que la Montse Balmaña recorda amb estima: “va ser una època maca, els clients eren part de la família i vam donar feina a molta gent; a molts amics”. L’hostal va saber captar les necessitats del turisme d’aquella època que, segons recorda Balmaña, era diferent del que va venir després “la gent anava sempre ben mudada pel carrer i eren respectuosos”.
Aquell èxit va ser fruit del treball constant, no només de la Montse Balmaña, sinó de tota la família i dels treballadors que van passar per l’Hostal. “Sense l’ajuda i el treball del meu home, de les meves filles i, més tard, dels meus gendres, jo no ho hauria aconseguit” explica amb gratitud Balmaña, qui també recorda amb agraïment la “implicació màxima” que els treballadors van tenir amb l’hostal.
Amb el canvi de segle i de tendència del turisme, la demanda a la zona es va reorientar més cap al turisme d’oci nocturn i menys cap al turisme familiar. Aquest darrer, un turisme en el qual l’Hostal La Marina havia trobat el seu públic més fidel. Després d’uns anys de navegar en aquest mercat poc afí i donada la necessitat d’inversió per a realitzar una actualització en profunditat de l’establiment, la família Balmaña va decidir buscar inversor per a renovar l’històric Hostal La Marina.
“Els fills han escollit altres camins professionals i buscàvem algú que també creies en el tracte humà per sobre dels números”, explica Balmaña. Després de més de 60 anys d’història en mans de la família Balmaña, ara el futur de l’Hostal La Marina anirà a càrrec d’uns nous inversors, que de moment volen restar a l’anonimat. “Estem molt contents d’haver ajudat a col·locar Platja d’Aro al mapa de destins rellevants de la Costa Brava” explica Balmaña que desitja que el futur de l’establiment mantingui l’essència de ser un petit hotel amb encant més que formar part d’una gran cadena hotelera.
La Montse Balmaña ha dedicat tota la vida a l’Hostal i conserva records de tota mena. Entre els que recorda amb més estima, els que han deixat una empremta indeleble a la vida de clients i treballadors. Com la història d’una noia que va conèixer el que va acabar convertint-se en el seu marit treballant a La Marina. Per recordar la importància de l’Hostal a les seves vides, la parella va decidir gravar a la seva aliança de casament les coordenades geogràfiques de La Marina. La Montse també explica la història d’una parella de clients fidels que en descobrir que ella patia una malaltia terminal van voler tornar, un cop més, a l’Hostal per acomiadar-se en un dels llocs on havien estat més feliços.
Mostra del vincle que els clients han creat amb la família Balmaña al llarg dels anys són els missatges de suport que han rebut les darreres setmanes. Com el whatsapp del responsable d’un equip de futbol que recorda haver passat dinou estades d’estiu a La Marina: “mai no havíem mirat res més, i són moltes les raons, però la més important és que sempre ens fèieu sentir com a casa“, diu en el seu missatge de comiat.
URBINIUM ha assessorat la família en la cerca d’un nou inversor prioritzant sempre el tracte personal i humà. “De totes les consultories que vam veure, URBINIUM va ser la que ens va parlar amb més humanitat” destaca Balmaña, qui explica que “en tot moment m’he sentit acompanyada en el procés de venda”. A partir d’ara, el futur de l’Hostal La Marina deixa d’estar en mans de la família Balmaña per engegar un nou camí per consolidar els més de seixanta anys de vida d’un establiment que suposa un retall de la història de Platja d’Aro.
