L’encant de Girona el conformen els seus barris, cada un d’ells amb la seva pròpia personalitat i bellesa. Santa Eugènia, Devesa, Fontajau, Palau, Avellaneda, Barri Vell, etc. Un d’ells és el Barri de l’Eixample, situat al ben mig del centre de la ciutat, entre l’estació de tren i autobusos RENFE i el pas del riu Onyar.
De fet, degut a la seva localització, és el barri amb més densitat, on s’ubica el 46,43% de la població total de Girona, és a dir, gairebé la meitat dels gironins i gironines han optat per establir la seva llar als carrers de l’Eixample. Pot ser perquè està situada a pocs minuts de totes les facultats universitàries i amb molt bones connexions de transport, o pot ser per la vida i dinamisme que envolta la zona.
Fa més de cent anys, la població de Girona vivia entre les muralles del Barri Vell, però, degut a la industrialització i el creixement de la població, l’espai s’havia fet petit. Tant és així, que la ciutat s’havia començat a eixamplar de manera desorganitzada construint habitatges i vies de comunicació fora dels límits de les muralles.
El 12 de desembre del 1909 es va aprovar per reial decret el pla d’urbanització del barri, impulsat per l’arquitecte Eugeni Camplloch, amb la intenció d’expandir la ciutat per tal de poder acollir a més població. Per primera vegada, la planificació urbanística es va dur a terme de manera estructurada amb la intenció de racionalitzar i optimitzar l’espai, tenint en compte les rutes de transport i l’expansió present i futura de la ciutat. Aquesta exhaustiva planificació va permetre que es convertís en un dels barris més importants, fins al punt d’arribar-ho a ser també en l’àmbit comercial.
Avui dia, Girona s’ha convertit en un important eix comercial a nivell comarcal i, sens dubte, el Barri de l’Eixample recull bona part de l’activitat econòmica de la ciutat.
